dimarts, 1 de novembre del 2016

Storytelling

Storytelling és una explicació digital, és a dir, el fet i art d'explicar una història. És la manera de transmetre una història,una idea, un conte, un concepte o una ensenyança a partir de la tecnologia tot utilitzant paraules, texts, imatges, sons... També es pot adjuntar material tecnològic per fer que les històries que vulguis explicar a través de l' storytelling s'entenguin de manera més clara. El fet d'utilitzar aquest mètode també fa possible que es desenvolupin habilitats comunicatives orals, també estimula l'habilitat d'escriure i el potencial de creativitat que poden tenir els alumnes. El fet d'explicar-les d'aquesta manera també fa qui hi hagi una interacció per part de l'alumne i que li cridi més l'atenció. Fa que les classes puguin ser més entretingudes i hi hagi un bon resultat darrer de la tecnologia utilitzada de forma adequada.

Com també podem veure, molts professors utilitzen aquesta manera d'explicar als alumnes i així ells mostren una major motivació. En aquest cas la professora Ana María Theiler utilitza aquesta forma d'ensenyar als seus alumnes perquè així es puguin involucrar més en el seu propi aprenentatge. D'aquesta manera els estimula i els motiva perquè vagin creixen en l'àmbit de l'educació.
Nosaltres, hem decidit crear una història una mica tràgica utilitzant material tecnològic per realitzar-la i convertir-la en un vídeo. Per aconseguir-ho, hem utilitzat l'aplicació Go Animate que ens ha facilitat la tasca. Aquesta aplicació ens ha permès crear i transformar la nostra història que estava en paper a un format tecnològic. 

Aqui us adjuntem la nostra história i el dibuix què vam crear per realitzar-la...






UN CANVI DE VIDA --> enllaç per veure el vídeo
Hi havia una vegada un home que es deia Peter i vivia sol. No tenia res ni a ningú que el motivés per ser feliç i s’estava convertint en un home amargat i seriós. La soledat l’estava canviant i convertint en tot el contrari del que era. Un dia, com cada matí en Peter va sortir a fer el seu volt pel poble. Però aquest matí va ser diferent. Quan estava acabant el seu volt va trobar-se a un gos abandonat. Un gos amb mirada trista, i amb por. Un gos de mida mitjana, color blanc i semblant a una raça que es diu llaurador. Al Peter mai li van agradar els gossos, però quan aquest gos se li va apropar i li va llepar la mà, el Peter va sentir afecte després de tant de temps en soledat.

Va trobar en aquell gos abandonat l’afecte que ningú era capaç de donar-li. I no s’ho va pensar, el va adoptar. Va passar a ser el seu company de vida. En Peter tornava a ser l'home feliç que era abans gràcies a aquell gos. Cada dia feien un volt pel poble i jugaven amb una pilota. A casa, tot s’havia adaptat per fer la vida més còmoda al gos, que es deia Max. En Max i en Peter es complementaven molt bé, feien un gran equip i s’havien convertit en millors amics. 
En Max i en Peter cada matí jugaven i es divertien. Un dia, durant el trajecte habitual en Max tirava de la corda d’en Peter perquè es volia apropar a una senyora. Una senyora que es semblava al Peter del passat, una senyora trista que semblava que no tenia ganes de viure i estimar la vida. En Peter va creuar mirades amb aquesta senyora i es van enamorar. Semblava una història de pel·lícula, d'aquells enamoraments a primera vista dels adolescents, semblava que tornessin a tindre 15 anys
. En Max va ser el culpable d’aquesta història tan bonica i emotiva. En Peter en qüestió de dos mesos va trobar la felicitat completa. Tenia l’afecte del seu millor amic i imprescindible Max, i l’amor de la senyora Lourdes. Van passar a ser una família molt feliç. I per celebrar-ho, en Peter i la Lourdes van decidir casar-se. Va ser un casament molt íntim on l’únic testimoni que hi havia era en Max. No hi feia malta res més, o millor dit ningú més, no els hi feia falta res més, ells consideraven que ja ho tenien tot, només es necessitaven a ells per ser feliços, ells i ja està.

Però no tot a la vida son coses alegres. La malaltia del càncer es va apropiar del Peter i li va anar llevant la força poc a poc. El Peter s'anava apagant com la llum del dia. Va arribar el dia en que va morir. En Max no es va separar d’ell, ni a casa, ni al hospital, ni tant sols al cementiri. L’estimava tant i era tan fidel, que va fer del cementiri la seva nova casa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada